Dietari 17/12/2020

Avui, tot els treballadors del #Seminari hem fet una petita celebració de Nadal. Modesta. Senzilla. Íntima. No cal més. Unes paraules del Rector, un brindis amb cava, i uns polvorons. Després, però, hem fet per primera vegada una activitat que a tots els treballadors ens ha agradat. I molt. Hem fet una visita per bona part de l'edifici... Un edifici, el del Seminari, del 1882, i que està carregat, carregadíssim d'història, fets, vivències. Carregat de vida, al cap i a la fi. I que molts cops, massa cops, es desconeix o es coneix poc. Fins i tot pels propis treballadors. Actes com el d'avui ens ajuden en diverses coses, penso: la primera, a fer pinya, a unir i enfortir els vincles amb la resta de persones, de companys, que treballem al Seminari. I de l'altra, fer-te'n adonar de l'honor i el privilegi que suposa poder treballar cada dia en un edifici tan singular i únic com aquest.

He fet també alguns vídeos, com aquests dos de les excel·lents vistes panoràmiques que es tenen de #Barcelona des de la torre emmerletada que corona una de les ales del #Seminari:

O aquest altre del cimbori de la capella, on es poden apreciar de més a prop els excel·lents vitralls dels Vallmitjana.

També he aprofitat per a fer algunes fotografies:

Exterior del cimbori

La torre emmerletada

És espectacular aquesta vista que es té de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona:

Universitat de Barcelona

O també aquesta petita #biblioteca a la residència de Sant Josep de la Muntanya:

#Dietari