Daniel Gil

Whatsapp

Ahir dia 12 d'octubre, a mitja tarda va saltar la llebre. Rebem un correu d'escola, amb informació sobre els resultats de les proves PCR que van fer la setmana passada... i entre aquests, el grup d'una de les nostres filles: a ella li ha sortit negatiu, però al seu grup hi ha un positiu actiu; ella no. I a partir d'aquest punt, els esdeveniments es precipiten, i el grup de #Whatsapp de mamis i papis treu fum amb dubtes i preguntes i qüestions (i segurament també algunes dosis de temor i incertesa, perquè no dir-ho, no passa res). Per sort, la comunicació amb l'escola (la comunicació que compta, l'oficial, i no la rumorologia i l'opinologia dels grups de Whats) és molt eficient, fluïda i a temps, i aporta la informació quan toca i de la forma que toca. S'agraeix. El resultat: doncs que la nostra filla s'ha d'estar confinada del 13 fins al 19 d'octubre. S'activa tota l'enginyeria familiar.

Read more...

Ja fa dies que cueja l'enèsima polèmica audiovisual entorn del català. Sembla que no hi hagi setmana on aparegui alguna notícia sobre el català que es sent (o segons com, s'escolta) a les pantalles d'aquest món que ja és en si mateix una enorme pantalla. Ben bé hom podria dir que, des de ja massa anys, el català audiovisual sobreviu i malviu sempre envoltat de la polèmica sobre el seu ús... o millor sobre el seu mal ús, sobre la seua presència, etc... Se n'ha parlat molt, potser massa, potser se n'ha fet un drama i se l'ha comparat massa sovint amb altres idiomes que no necessiten cap mena de protecció i que ja van sols. Potser totes aquestes polèmiques s'han visualitzat només des de l'òptica de la variant barcelocèntrica -bandejant, una vegada més (i d'això no se'n fa polèmica, és clar que no, la visió enriquidora d'altres parts de Catalunya on la realitat lingüística és ben diferent; serà que servidor de vostès no deu xerrar pas en català-... hi ha de ben segur massa “potsers”, però el que tinc clar és que sempre s'usa la llengua com a arma llancívola. I això és lleig, molt lleig. Escoltin, amb les coses de menjar no s'hi juga. I el català n'és una i de molt important. Tant, que ens serveix per a veure i interpretar i entendre d'una manera única aquest món nostre, i transmetre'l a la nostra tropa, a les nostres bestioletes que porten els nostres gens. Poca broma. I mentre executem aquesta trasmissió que per a massa gent deu resultar subversiva i adoctrinadora, doncs mentrestant mengem, dormin, somniem, riem, plorem i estimem en català. I de tant en tant també ens n'anem al llit amb qui ens deixa, i també ho fem en català.

Read more...