futurand

Junts per l'Andorra del futur

Cada any, normalment durant el mes de gener, el Govern d'Andorra publica al BOPA el salari mensual brut mitjà cobrat pel total d'assalariats l'any anterior. Aquest any 2021 la xifra presenta un valor de 2.081,26 €.

Es tracta d'una dada amb molta rellevància:

  • Un major salari mitjà d'un país comparat amb altres acostuma a ser senyal de major grau de desenvolupament i benestar econòmic i, en la mesura que el salari mitjà augmenti per amunt de l'IPC, aquesta circumstància implicarà creixement del poder adquisitiu dels assalariats. Tot això sempre condicionat a la distribució de la massa salarial.

  • Constitueix un índex de referència directe per una sèrie de decisions de gestió pública al Principat. A tall d'exemple, tant la cotització a la CASS per part dels treballadors per compte propi com les prestacions a les persones assalariades en situació d'ERTO establertes pel Govern d'Andorra durant la pandèmia COVID-19, tenen en compte aquest índex.

  • Així i tot, el seu principal impacte és indirecte a través d'un índex de referència molt més utilitzat: el salari mínim interprofessional (SMI). I això és així perquè, en establir anyalment l'SMI, l'objectiu del Govern és acostar-lo progressivament al nivell recomanat pel Consell d'Europa (i per la Comissió Europea): un 60% del salari mitjà.

La Carta Social Europea en el seu Art. 4 reconeix el dret de tots els treballadors a una remuneració suficient que els hi permeti a ells i la seva família un nivell de vida decorós. Posteriorment i mitjançant una directiva, aquesta “remuneració suficient” s'ha situat al nivell ja esmentat del 60% del salari mitjà.

Com es calcula el salari mitjà?

Des de la perspectiva d'organismes plurinacionals com els ja referits més amunt, el mètode de càlcul d'aquest índex és un procediment al qual cal aplicar molta cura per tal de:

  1. Assegurar-se que les dades obtingudes reflecteixen de manera acurada la situació a escala de país, regió, sexe, sector econòmic, tipus de contracte i de treball, etc.

  2. Facilitar la possibilitat de realitzar comparacions entre països.

El càlcul del salari mitjà en l'àmbit de la UE

El Consell de la UE ha establert un marc metodològic comú i obligatori per tots els estats membres amb relació a les estadístiques estructurals sobre ingressos i costos salarials: el Reglament 530/1999 de 9 de març de 1999. L'aplicació d'aquest marc a una metodologia concreta queda encomanada a cada estat membre però sempre supeditada a complir amb els regles generals establertes en el document mencionat.

A tall d'exemple d'una posada en pràctica d'aquest marc comú, analitzarem la implementació realitzada a l'estat espanyol.

El mètode aplicat a l'estat espanyol

El reglament de la UE estableix l'obligatorietat d'una enquesta cada 4 anys a partir de l'any 2002. En el cas espanyol es denomina Encuesta de Estructura Salarial (EES) i la porta a terme el Instituto Nacional de Estadística (INE). En tractar-se d'una enquesta força feixuga, amb un gran volum de dades i que suposa una tasca de lliurament d'informació molt important per les empreses, això provoca que no sigui viable realitzar-la més sovint.

Per tal de complementar el buit de dades que es dona en els anys en què no es realitza, anualment es porta a terme una enquesta complementària: Enquesta Anual de Estructura Salarial (EAES). En aquest cas es tracta d'una enquesta més breu complementada amb dades de la Seguridad Social i del Ministerio de Hacienda.

No és pas el nostre objectiu aquí entrar en una anàlisi exhaustiva del mètode de treball aplicat a ambdues enquestes. Però sí que ens serà útil destacar alguns aspectes per tal de poder comprar amb el mètode aplicat al Principat. Els aspectes que volem considerar són aquests:

  1. Tot i treballar amb una mostra, aquesta inclou la totalitat de les empreses amb més de 500 assalariats. En aquestes empreses l'enquesta abasta la totalitat dels seus assalariats. Per les empreses amb menys de 500 treballadors, se seleccionen unitats prou representatives i, dins d'elles, se seleccionen aleatòriament els treballadors a incloure en la mostra. Per a la realització d'aquesta tasca es disposa de la base de dades de cotització del sistema de Seguretat Social i de la recaptació de l'impost sobre la renda de les persones físiques.

  2. S'utilitza com a mes de referència per la part més exhaustiva de l'anàlisi el mes d'octubre, en tractar-se d'un mes no afectat normalment per fenòmens estacionals. Tot i que a l'enquesta es complementa la recerca per tal de tenir dades de caràcter anyal.

  3. El ventall de variables considerades és molt ampli: hores treballades i tipus (normals, extraordinàries), tipus de contracte (indefinit o de durada determinada), tipus de jornada de treball, antiguitat, sexe, edat, nivell de formació, nivell de responsabilitat, conceptes salarials, classificació de l'ocupació, ...

Ens permetem incloure aquí un fragment de la pag. 10 del document Metodologia – EES, doncs ens serà útil quan analitzem la metodologia aplicada al Principat.

“Para una interpretación adecuada de las ganancias hay que tener en cuenta que no se recogen las de segundos o terceros trabajos del mismo asalariado, sino lo que ha ganado en la empresa en la que ha resultado seleccionado. Además, para poder realizar comparaciones entre trabajadores, la ganancia mensual de aquellos que no han obtenido un salario mensual completo debido a ausencias no remuneradas se ha ajustado teniendo en cuenta los días de salario completo. Del mismo modo, para obtener ganancias anuales comparables, se ha ajustado el salario de aquellos trabajadores que no permanecieron todo el año en el centro de trabajo. Para ello se les ha asignado un salario anual equivalente al que hubieran percibido de haber estado trabajando durante todo el año en las mismas condiciones.

No pensem que la complexitat del procediment que l'INE realitza cada 4 anys sigui una bona referència. Una enquesta que es realitza cada 4 anys i de la que l'informe final surt a la llum 2 anys més tard, pot arribar a ser “arqueologia” estadística. Però sí que serveix per identificar problemàtiques que, en cas de no ser afrontades, poden portar a valors poc representatius.

El càlcul del salari mitjà al Principat d'Andorra

En realitat a Andorra disposem de dos càlculs: el realitzat per la CASS i el del Departament d'Estadística del Govern. Però és sobre les dades del primer com es determina el salari mitjà oficial que es publica cada any al BOPA.

El mètode aplicat per la CASS

Així com en el cas de l'INE és fàcil trobar documents que expliquin la metodologia de treball, en el cas andorrà la CASS no subministra gaire informació. En qualsevol cas, revisant els documents on es mostren els resultats, no resulta gaire difícil entendre el càlcul i reproduir-lo.

La CASS no treballa amb una mostra estadística representativa sinó amb el total de dades recollit a les declaracions mensuals de cotitzacions. La cosa funciona de la següent manera:

  1. La CASS recull la suma de tots els salaris bruts declarats per les empreses en un mes i amb aquest total constitueix la massa salarial del període.

  2. La CASS suma la totalitat de treballadors que han tingut un salari superior a zero euros en el mes. Aquest total constitueix el nombre d'assalariats a considerar en el període.

  3. La CASS divideix la massa salarial pel total d'assalariats del punt anterior per poder calcular el salari mitjà del mes.

  4. Per determinar el salari mitjà de l'any, només cal utilitzar els mensuals i aplicar les ponderacions corresponents.

El càlcul corresponent a l'any 2020 realitzat per la CASS el podreu trobar a la pàgina 10 d'aquest document. El salari mitjà que mostra és un valor de 2.081,26 €.

En aquest enllaç podeu trobar un full de càlcul de Libre Office on intentem reproduir el mètode seguit. Com en el document de la CASS no s'indica el nombre d'assalariats a considerar cada mes sinó el total dels afiliats, per tenir el nombre d'assalariats a considerar cal utilitzar els fulls de càlcul Excel publicats per la CASS i que trobareu en aquest enllaç. Hi ha petites diferències en alguns mesos entre el salari mitjà que indica la CASS en el seu document del 2020 i el que mostra en els seus fulls Excel, però no és fàcil trobar l'origen de la diferència ja que el document de la CASS 2020 a més de no indicar els assalariats a considerar tampoc indica la massa salarial mensual. Així i tot, el salari mitjà calculat a partir dels fulls Excel de la CASS és quasi el mateix ( 2.081,62 €).

Els documents Excel mensuals de la CASS ofereixen les dades desglossades per sector d'activitat. Què passa quan un treballador està assegurat en més d'un sector en el mateix mes? Doncs que tota la remuneració s'imputa al sector on hi ha una major part de la seva remuneració mensual.

Alguns problemes del mètode utilitzat per la CASS

Aparentment, el mètode pot semblar sòlid perquè es basa en la totalitat de les dades disponibles, sense utilització de mostres ni realització de estimacions i projeccions sobre la població a estudiar. Però en realitat el mètode presenta inconvenients respecte al mètode exposat pel cas espanyol. I , en general, aquestes diferències porten a subestimar el salari mitjà andorrà. A continuació exposem les més notòries:

  1. Les declaracions de la CASS no contemplen el nombre d'hores treballades ni el tipus de jornada de treball. Per tant, els treballadors amb contracte a temps parcial i el seu salari brut compten igual que el de les persones que treballen a jornada completa. Això porta a un salari mitjà global inferior al real.

  2. Les persones que, per diversos motius (baixa laboral, inici de contracte, finalització de contracte), no han treballat tots els dies del mes, tant ells com el seu salari declarat compten com el d'un assalariat que hagi treballat tots els dies. Això porta a un salari mitjà global inferior al real.

  3. Les persones que estan tot el mes de baixa no es tenen en compte per determinar el salari mitjà corresponent. L'efecte que això pugui tenir dependrà de si el seu salari es troba per sota o per sobre de la mitjana.

  4. Les persones que cobren hores extres, pagues extres, indemnitzacions o altres conceptes discrecionals desvirtuen a l'alça el salari mitjà calculat. Aquesta circumstància s'aprecia perfectament en les dades de la CASS pel mes de desembre on el salari mitjà passa des dels 1.958,75 € de novembre fins els 2.676,41 €.

  5. Els assalariats que puguin estar treballant a temps complet en una empresa i a temps parcial en un altre presentaran un salari mitjà sobredimensionat pel fet de no contemplar-se les hores treballades. Això porta a un salari mitjà global superior al real.

El mètode aplicat pel Departament d'Estadística de Govern

El Departament d'Estadística publica a la seva web sèries de dades relatives a salari mitjà, assalariats i massa salarial. Basant-se en aquestes dades publica mensualment una nota de premsa d'Estadístiques de Salaris. Utilitza com a font de dades les mateixes que la CASS, és a dir les declaracions de cotitzacions mensuals. Sobre les dades d'assalariats i la massa salarial realitza alguns ajustaments que porten a establir diferències rellevants respecte a les dades originals de la CASS tant pel que fa a assalariats com pel que fa a massa salarial.

En relació a aquestes diferències, dins les notes de premsa mensuals d'Estadística de Salaris, trobem les següents explicacions:

  • Les dades del Departament d'Estadística inclouen dins la massa salarial i dins el nombre d'assalariats les aportacions de Govern derivades de les Suspensions Temporals de Contractes de Treball arran de la COVID-19. Aquests valors no són contemplats en el càlcul de la CASS. Per tant, un assalariat amb suspensió del contracte de treball no formaria part del recompte realitzat per la CASS mentre que si ho faria en el del Departament d'Estadística. Per la seva banda, un assalariat amb reducció de la jornada de treball apareixeria en ambdós recomptes.

  • Es remarca el problema que suposa que el salari mitjà calculat no sigui equivalent a 40 hores de treball, motivat pel fet que dins les dades es barregen remuneracions corresponents a diferents formats de jornada laboral.

  • El nombre d'assalariats es calcula com una estimació del nombre d'assalariats a temps complet, tot i que a les dades no es disposa de les hores treballades.

  • Les dades mensual son ajustades per tal d'eliminar efectes deguts a l'estacionalitat de l'activitat.

Tenint en compte això, el salari mitjà del 2020 segons el Departament d'Estadística és de 2.161,82 €, un 3,8% superior al calculat per la CASS.

Nosaltres hem reproduït en un full de càlcul de Libre Office el mètode de càlcul i, pel que fa a la dada resultant, la nostra xifra és quasi coincident (2.161,90 €).

Alguns problemes del mètode utilitzat pel Departament d'Estadística

Com a organisme especialitzat en el procés de dades estadístiques, a l'hora d'analitzar el salari mitjà, és innegable que:

  • Incorpora dades que acosten els valors envers la realitat (les aportacions de Govern pel tema COVID-19).

  • És conscient de la dificultat que suposa no disposar de les dades relatives a la modalitat de jornada de treball i intenta aplicar mesures correctores.

Però trobem a faltar una al·lusió explícita a una problemàtica que ja hem explicitat en tractar la CASS. Ens referim a la circumstància relativa als assalariats que no han treballat tots els dies del mes sigui per baixa mèdica o per inici o finalització del contracte de treball. És important tenir en compte aquesta circumstància? Pensem que sí i ho fem pel següent motiu.

La remuneració corresponent a persones que no han treballat tot el mes, juntament amb la de les persones que no treballen a temps complet, acostuma a generar remuneracions mensuals per sota de l'SMI. Quina importància estadística suposa aquesta circumstància de cara a calcular el salari mitjà?

Encara que no disposem del detall de dades necessari per donar resposta a això, podem trobar una resposta aproximada a les pròpies notes de premsa del Departament. Des de la nota de premsa corresponent al mes de novembre del 2020, s'ha incorporat una nova gràfica que mostra la distribució de salaris per franges salarials, marcant en concret els valors corresponents a la remuneració mitjana i la mediana. A partir de la nota de premsa relativa al mes de febrer 2021, aquesta gràfica incorpora dos eixos verticals per tal de poder incorporar la freqüència acumulada. La nota de premsa la podeu trobar aquí. En tot cas, reproduïm a continuació la gràfica:

Què ens indica aquesta gràfica? Que, tot i que les dades del Departament d'Estadística inclouen les aportacions de Govern en forma de prestacions (3.353.248 € que ens porten del salari mitjà CASS de 2.023,50 € a un de 2.129,05 €), aproximadament un 7% dels assalariats (unes 2.600 persones) han percebut una remuneració bruta inferior a l'SMI.

Què passaria sinó no tinguéssim en compte aquest 7% d'assalariats per tal de calcular un salari mitjà (a temps complet) més “real”?

Suposem de manera hipotètica una remuneració mitjana de 600 € per aquests 2.600 treballadors. En aquest cas el càlcul queda així:

  • TAD – total assalariats segons el Dep. d'Estadística.: 37.536
  • A – assalariats a restar : 2.600
  • MS – Massa salarial: 79.916.194 €
  • MA – Massa salarial a restar: 1.560.000 € (2.600 x 600)

Salari mitjà = (MS – MA) / (TAD – A) = 2.242,85 €

Amb aquesta simple correcció aproximada i aplicada al cas d'un mes concret, hem passat del salari mitjà segons la CASS, 2.023,50 €, a un salari mitja de 2.242,85 €, un increment del 10,8%.

Finalitzem aquí aquesta primera immersió dins les dades estadístiques relatives al salari mitjà.

Algunes conclusions

  1. Tant el mètode aplicat per la CASS com el mètode aplicat pel Departament d'Estadística són insuficients per determinar el salari mitjà d'un treball a jornada completa. Normalment, han d'oferir una xifra inferior a la realitat, circumstància agreujada pel que fa a la CASS.

  2. El fenomen recent dels ERTO ha agreujat el problema. L'enfocament de la CASS s'acosta més a la perspectiva de l'empresa (cost laboral), mentre que el del Departament d'Estadística s'acosta més a la perspectiva de l'assalariat (remuneració total rebuda = salari + prestació). Per veure com tracten les metodologies més complexes d'altres països com Espanya el fenomen dels ERTO caldrà esperar. La darrera Encuesta de Estructura Salarial correspon a l'any 2019 i ha sigut publicada aquest any.

  3. Tot això desaconsella utilitzar alegrement aquests índex a l'hora de realitzar comparacions de remuneració bruta amb països que segueixin mètodes de treball homologables al que aplica l'INE espanyol. Amb i sense ERTO, les comparacions no són immediates.

  4. Usar com índex oficial de salari brut mitjà el calculat per la CASS tot i ser ràpid (les dades són disponible a finals de gener) resulta problemàtic en alguns àmbits. Avaluar l'SMI envers ell pot no ser gaire adient. Per exemple, si l'SMI del 2021 (1.127,47 €) el referim a la dada CASS de febrer, tenim un 55% mentre que si ho fem envers la xifra aproximada per nosaltres obtenim un 50,2%. En situacions com la que hem viscut on s'han aplicat suspensions de contracte i reduccions de jornada de treball, compensades parcialment mitjançant les prestacions de Govern, a l'hora de analitzar la distribució de la renda salarial, contra que volem comparar l'SMI? Contra un salari mitjà que inclou les prestacions o contra un salari mitjà que no ho contempli?

  5. Si la xifra “real” del salari brut mitjà (a temps complet) és superior a la que calcula el Departament d'Estadística, llavors els valors relatius a la remuneració mediana (percentil 50) i la mateixa gràfica de distribució de freqüència han de fer palès que el Principat té encara molta feina a fer de cara a tractar els desequilibris salarials.

  6. Un primer pas en aquest sentit fora millorar el procés de recollida i tractament de dades. I pensem que això exigeix la col·laboració entre la CASS i el Departament d'Estadística per tal de millorar la tasca inicial de recollida de dades mitjançant les declaracions de cotitzacions mensuals i les altes/baixes de treballadors. Les dates d'inici i finalització de contracte del treballador consten als registres de la CASS. Els períodes de baixa mèdica també són disponibles. En canvi no consta la modalitat de jornada de treball dels assalariats ni en la declaració ni en l'alta a la CASS. Es tracta de trobar l'equilibri entre una millora en la qualitat de les dades i la simplificació dels processos d'obtenció i tractament d'aquestes. Andorra és un país de 70 mil habitants. Amb una mica d'enginy podem millorar la disponibilitat de dades estadístiques sense caure en els excessos en els que cau l'INE espanyol en enquestes que, per la seva complexitat, només poden realitzar-se cada 4 anys.

(futurand00001)

Som més de 70.000 les persones que vivim al Principat d'Andorra. Pertanyem al grup dels que els agraden les coses que el país ofereix: les seves muntanyes i els centenars de camins que les recorren, els seus rius i estanys, un sistema sanitari de qualitat, tres sistemes públics d'ensenyament, un entorn segur, el seu dinamisme comercial i turístic, ...

Són molts els aspectes positius que ofereix aquest petit estat. Això és innegable. Però no és menys cert que no tot són flors i violes. Hi ha molta feina encara per fer i, probablement, també molta tasca a refer i rectificar. Tots els que hi vivim en som conscients i sovint ho fem palès. Aquí ens remeto a un exemple representatiu d'això, publicat al Diari d'Andorra no fa gaire: Una Andorra per a tots?.

Aquest blog pretén aportar granets de sorra per a la construcció de l'Andorra que volem, que necessitem i que ens mereixem. I ho vol fer mitjançant l'aportació d'elements de reflexió i anàlisi que, fugint de debats enquistats i previsibles, ens portin a crear entre tots l'Andorra del futur.

Aquest blog és obert a col·laboracions. Les podeu enviar a l'adreça futurand00001@gmail.com. Verificarem la seva qualitat i encert abans de la seva publicació, que serà sempre anònima.

Per què anònima? Per què en un país tan petit on “ens coneixem tots” l'anonimat us ha de permetre escriure millor i farà que els lectors siguin més objectius.

Anem per feina!