Daniel Gil

Intento escriure

Avui, estimats lectors, explicarem breument tres ucronies ebrenques. Parlarem de tres moments cabdals de la nostra història, que si s'haguessin esdevingut d'una altra manera, avui dia les Terres de l'Ebre possiblement serien d'una altra forma... o no, no ho sabem, però sóc de de mena positiva i penso i m'imagino sempre el got ple; i crec que si, que aquestes tres ucronies haurien significat canvis disruptius a les Terres de gran abast; canvis que haurien anat units indefectiblement al desenvolupament del ferrocarril. Presentaré breument cada un dels fets històrics, per després fer un exercici d'imaginació i experimentació totalment subjectiu. Sense tots aquests fets històrics, la història de les Terres de l'Ebre hauria estat ben diferent. M'acompanyen?

Leer más...

Ahir dia 12 d'octubre, a mitja tarda va saltar la llebre. Rebem un correu d'escola, amb informació sobre els resultats de les proves PCR que van fer la setmana passada... i entre aquests, el grup d'una de les nostres filles: a ella li ha sortit negatiu, però al seu grup hi ha un positiu actiu; ella no. I a partir d'aquest punt, els esdeveniments es precipiten, i el grup de #Whatsapp de mamis i papis treu fum amb dubtes i preguntes i qüestions (i segurament també algunes dosis de temor i incertesa, perquè no dir-ho, no passa res). Per sort, la comunicació amb l'escola (la comunicació que compta, l'oficial, i no la rumorologia i l'opinologia dels grups de Whats) és molt eficient, fluïda i a temps, i aporta la informació quan toca i de la forma que toca. S'agraeix. El resultat: doncs que la nostra filla s'ha d'estar confinada del 13 fins al 19 d'octubre. S'activa tota l'enginyeria familiar.

Read more...

A #Tortosa, al bell mig del riu #Ebre, tenim una anomalia en tota regla que es diu Monument commeratiu de la Batalla de l'Ebre. Anomalia perquè després de 42 anys de democràcia moderna i avançada i equiparable a altres estats europeus (i tal), continuem tenint al bell mig d'una ciutat moderna i avançada i equiparable a altres ciutats europees (i tal) un bonic monument feixista de 26 metres d'alçada en ple espai públic. Encara deuen durar les celebracions dels 25 años de Paz, i jo sense assabentar-me'n. Recordem que va ser el 1966 quan un dictador, si, un dictador feixista, va venir a Tortosa a commemorar la seva victòria i la seva pau i a recordar-nos quin manava... i de fet, qui continua manant encara. I el blanqueig que s'ha intentat fer durant tots aquests anys, amb la retirada de certs elements o la convocatòria de consultes populars per a justificar-ne la seua conservació, és fer trampes al solitari. Hi ha un deure moral. I hi ha també una necessitat moral de no ser una anomalia europea, i deixar de ser una ciutat que exposa i permet símbols feixistes a l'espai públic. I és que subscric al 100% les paraules de Toni Gallardo a La Marfanta quan diu que El que no pot la toia és continuar més temps a la seva ubicació. I ja no per honorar un règim dictatorial, que també, sinó perquè l’exhibició a l’engròs (ni les dimensions ni la ubicació són casuals) és part important de l’escarni que representa.. Ara, per enèsima vegada, sonen campanes de que finalment es retirarà aquest diguem-ne monument. Permeteu-me dir que no m'ho creuré fins que vegi el riu ben net i pulit. Cal, doncs, treure aquest aguilot de l'Ebre el més aviat possible.

Monument a la Batalla de l'Ebre

Read more...

Aquest passat estiu ha estat un estiu molt atípic, anòmal, a les Terres de l'Ebre. Bé, de fet, tot l'any està sent estrany i complicat, aquí i arreu. La pandèmia que estem vivint, encara, i que continuarem vivint durant encara força mesos, ho marca i condiciona absolutament tot, fins i tot els desplaçaments durant l'època turística. Com deia, aquest estiu del 2020 no ha estat normal... però en l'àmbit turístic ebrenc aquesta anormalitat caldria veure-la en termes positius: i és que hem estat una de les poques marques turístiques de #Catalunya que ha mantingut certs nivells d'ocupació durant els mesos d'estiu. Feu algunes cerques per can #Google, trobareu notícies a dojo (o millor per can #DuckDuckGo, que us respectaran la vostra privacitat). Aquest fet va provocar que vingués molta gent a les nostres terres, a passar-hi les vacances, però també ha fer-hi escapades puntuals. I és clar, això va tenir com a conseqüència veure molts espais significatius i emblemàtics de les nostres Terres plens a vessar com cap altre estiu. I és clar, això va comportar també viure algunes situacions com a mínim curioses, però que m'han fet pensar. I ara, amb una certa perspectiva que donen els dies, crec que és un bon moment per a posar-hi per escrit.

Massís dels Ports, des de la zona de La Caramella

Read more...

A Tortosa fa unes setmanes que estem ben enfeinats contenint un rebrot prou important de la Covid-19. El rebrot a Padesa [1], amb més de 200 positius, fa que tot es dispari, que tot s'acceleri, que tot es precipiti. S'anuncien cribratges massius [2] a tots els centres escolars de la ciutat, que implicaran a unes 7.000 persones, i que tindran lloc durant tot el mes d'octubre. Finalment, el #Procicat demana no sortir de casa [3] als habitants de #Tortosa, #Roquetes i #Amposta, que es limitin els desplaçaments... i un cop més, es tanquen els parcs infantils. Tot això, durant 15 dies, a comptar a partir d'aquest dimarts 6 d'octubre. En fi, que ja tornem a tenir la #novanormalitat en tota la seua excelsa esplendor.

Parc infantil tancat a Tortosa

Read more...

Com a mínim en aquesta part de món, del món occidental, crec que els éssers humans en general estem fets de rutines. De rutines que coneixem i dins les quals ens sentim segurs i confortables. I a voltes, la famosa zona de confort se'ns acaba queda tan menuda, tan xicoteta, que som incapaços de veure més enllà, i de que a fora d'aquesta petita àrea de seguretat hi ha vida, molta vida. Massa vegades som literalment incapaços, perquè no podem o potser perquè no volem, d'ampliar la nostra zona de confort, fer-la més àmplia, més rica, més diversa, amb més matisos, amb nous horitzons... i sobretot amb menys dependència d'un poc nombre d'actors als quals donem, sense fer-nos massa preguntes o si més no sense pensar-nos-ho gaire, bona part de la nostra privacitat.

Leer más...

Situació 1: un dia qualsevol d'estiu a #Tortosa. Ple mes d'agost. Del 2020, però ben bé podria ser de fa 5 anys o, si no canvia molt la cosa, també podria ser d'aquí 5 anys... pel cap baix. Amb tota la tropa sortim de casa, que les dues feres menudes que tenim s'enfilen per les parets i necessiten aire lliure, i som de classe proletària sense muntanya. Decidim anar fins a #Ferreries, a la plaça Francesc Macià, que hi ha una bona zona de jocs infantils. Hi arribem que toquen el migdia, i el parc està absolutament buit, desolat: els quatre arbres, quatre, que hi ha en absolut proporcionen cap mena d'ombra. Al ciment segurament s'hi podria fregir un ou, i els tobogans potser fins i tot s'hi podria fer a la planxa algun xiquet, tomba i tomba i llestos. No aguantem ni cinc minuts, i ens refugiem al #Lidl proper, que hi ha aire condicionat.

Leer más...

Surto al balcó de casa amb l'Alba al braç. Ella, distreta, va cridant “Otxeee” o “Abreee” mentre es fot entre pit i esquena un plàtan per a berenar, i observo el nou gratacel que ens han plantofat just a l'entrada sud de la ciutat, a la zona que s'anomena Porta de Tortosa, i que ha canviat i transformat ja per sempre l'skyline de la ciutat. I penso que ara si, que ara va de debò, que ara ja anem pel bon camí per a esdevenir una ciutat amb tots els ets i uts. No entraré en si aquest nou artefacte bruteja la ciutat o si l'abelleix; de fet per aquestes contrades tenim una extensa nòmina de puristes del paisatge que segur que serien capaços de muntar-te unes jornades molt i molt científiques sobre l'assumpte en un tres i no res. No els contradiré pas ni me'ls posaré en contra. El que si que penso que amb aquest nou artefacte Tortosa entra de totes totes en la postmodernitat. La modernitat ja si de cas la deixem per a uns altres temps, que amb això de la pandèmia i els confinaments i les escoles de la canalla se'ns giraria massa feina. A més, si els pensadors tortosins volen que la ciutat se salti èpoques, doncs se les salta, que per això Tortosa és la Bilbao del sud de Catalunya. I punt.

Leer más...

El hombre ya bien entrado en la cincuentena y que se tiñe de negro metálico, metódicamente, con puntualidad británica y precisión suiza, el pelo de su cabeza y también el de esta barba espesa de una semana, piensa que la vida adulta ya debe ser un poco eso, una rutina más o menos repetitiva, con más o menos cadencia, con más o menos ritmo, de una serie de cosas, de personas, de acciones, de hechos y vivencias y de amores que pasan y transcurren por lo que se ha convenido en denominar tu vida. La vida adulta ya debe ser un poco como este pasar rítmico y seguro de las travesías de la vía del tren; saber, con toda la certeza del mundo, que después de una travesía siempre vendrá otra. La vida adulta de la gente común y normal como él, piensa y se tranquiliza, está hecha de estas seguridades mínimas y demasiadas veces absurdas, pero que te sostienen y te ayudan a ir tirando.

Leer más...

L'home ja ben entrat en la cinquantena i que es tenyeix de negre metàl·lic, metòdicament, amb puntualitat britànica i precisió suïssa, els cabells de la seva testa i també el d'aquesta barba espessa d'una setmana, pensa que la vida adulta ja deu ser una mica això, una rutina més o menys repetitiva, amb més o menys cadència, amb més o menys ritme, d'un seguit de coses, de persones, d'accions, de fets i vivències i d'amors que passen i transcorren per allò que hom ha convingut a denominar la teua vida. La vida adulta ja deu ser una mica com aquest passar rítmic i segur de les travesseres de la via del tren; saber, amb tota la certesa del món, que després d'una travessera sempre en vindrà una altra. La vida adulta de la gent comuna i normal com ell, pensa i es tranquil·litza, està feta d'aquestes seguretats mínimes i massa voltes absurdes, però que sostenen i ajuden a anar tirant.

Leer más...

Enter your email to subscribe to updates.