Daniel Gil

Intento escriure. A voltes sembla que ho aconsegueixo...

L’home d’ulls d’un verd deltaic, curulls d’aquell verd d’arrossar de finals d’agost, i que estan delimitats per un perimetre de solcs profundament rugosos, ja fa temps que va passar el seu propi dol, malgrat que en cap moment es va produir en si mateixa la mort física d’aquella persona, d’aquella mare absent i llunya, vers la qual, és cert i cal dir-ho, mai va acabar de sentir quelcom de verament intens. Fins ara, en que a les darreries d’aquest estiu brutalment xardorós, incandescent i apegalós, s’ha esdevingut finalment la mort física. Però com dèiem, l’home de caminar pausat i dits reumàtics i llargaruts ja fa temps que va passar el seu dol particular. Ja fa temps que va vessar rierols i rieres i rius i mars i oceans de llàgrimes, a qui no van importar i patir més que a la seua dona, que aguantà comprensiva i mai abandonà el seu suport i recolzament. Perquè en efecte, hi ha diferents morts, i tot sovint la mort física és la menys dolorosa i amb la que menys es pateix… Perquè senzillament, per a l’home de somriures minsos i efímers, amb la mort física i definitiva de la mare res canviarà en la seua vida ni tampoc en la vida i costums i moments de la seua pròpia família. Si que va canviar, i molt, amb una altra mena de mort, la mort per separació, per la separació dolorosa i llavors incomprensible de la mare; una mare que mai acceptà els camins pels quals l’home començava a caminar i créixer i cercar la vida pròpia, lluny dels entorns segurs que l’esperaven i que li havien preparat. La renúncia voluntària i per principis a una vida segura i assegurada, i abraçar també per principis la incertesa i una llibertat aleshores incipient i a la que no ha renunciat malgrat tot i tothom. I és que no haurien de ser els límits d’una mare molt més amplis i flexibles que no pas els d’un fill?

L’home esquifit i llargarut, que porta una texans que ara li van dues talles més grans i li fan bosses, és dalt d’un tren model 449 camí d’un enterrament en el que se sentirà desubicat, fora de lloc, envoltat de persones i records i vivències a les quals un bon dia va decidir deixar enrere; en un nord impersonal on no hi ha encaixat fins molts anys després i amb persones i records i vivències totalment noves. Però l’home de barba ja totalment blanca i de només 0,1 mil·límetres de llargària mai arribarà a l’enterrament; com tampoc mai arribarà a reconciliar-se amb aquest passat recent al qual senzillament ha anat obviant subtilment amb el pas dels anys. I és que el tren model 449 s’endinsa a 160km/h en una beutat líquida immensament femenina, primigènia, que es fon en un horitzó vertical, en un espai límit entre una mar mil·lenària i un cel on els qui tenen i mantenen la fe sembla que hi tindran cabuda. S’hi endinsa just quan l’home que intenta escriure tecleja la última lletra d’aquest llibre que possiblement mai s’editarà; just quan percep, ja del tot massa tard, que el veritable motor d’aquest món és l’amor de les xiquetes, de les filles… de les dones.

Leer más...

Educació formal superior que rebut:

  • 2019 : La Gestión Cultural: Fundamentos sobre la Economía y elMarketing Cultural en el Siglo XXI / Universidad Nacional de Educación a Distancia
  • 2018 : Introducción a la historia del libro y la edición de los textos / Universidad Nacional de Educación a Distancia
  • 2003-2011 : Llicenciatura en Documentació / Universitat Oberta de Catalunya.
  • 1998-2002 : Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació / Universitat de Barcelona.

Torna a la plana principal del CV

#Curriculum

Llocs de treball on he desenvolupat la meva carrera professional

  • 2015 – Actualitat : Bibliotecari / Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona (novembre 2015- )
  • 2014-2017 : Redactor/Colaborador / Revista InfoBibliotecas (Tortosa)
  • 2014 : Editor de contenidos / Clúster Acuiplus (Sant Carles de la Ràpita)
  • 2013-2015 : Bibliotecario / Ilustre Colegio de Abogados de Reus (Reus)
  • 2013-2015 : Bibliotecario / Ilustre Colegio de Abogados de Tortosa (Tortosa)
  • 2013-2015 : Editor de la revista Fòrum Jurídic Digital / Il·lustre Col·legi d'Advocats de Tarragona (Tarragona)
  • 2013-2014 : Documentalista / Mogas Soldevila SLP (Barcelona) 2012-2013 : Bibliotecario / Il·lustre Col·legi d'Advocats de Tarragona (Tarragona)
  • 2012 : Documentalista freelance / Alhena Media (Barcelona)
  • 2012 : Documentalista freelance / Compartia S.L. (Barcelona)
  • 2012 : Editor y formador de blogs y bibliotecas digitales / BDPuntedu (Barcelona)
  • 2012 : Bibliotecario / Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de l'Ebre (Tortosa)
  • 2011 : Unidad de Vigilancia Tecnológica / IRTA (Sant Carles de la Ràpita)
  • 2011 : Bibliotecario / Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de l'Ebre (Tortosa)
  • 2011 : Bibliotecario / Ilustre Colegio de Abogados de Tortosa (Tortosa)
  • 2011 : Redactor de contenidos freelance / CitiLab (Cornellà de Llobregat)
  • 2009-2010 : Editor de contenidos freelance / Scalae.net (Barcelona)
  • 2003-2010 : Bibliotecario / Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de l'Ebre (Tortosa)
  • 2002-2003 : Bibliotecario / Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona (Tarragona)
  • 2001 : Documentalista / La Vanguardia (Barcelona)
  • 2001 : Ayudante-Prácticas / Biblioteca del Instituto Cervantes (Bremen, Alemania)

Torna a la plana principal del CV

#Curriculum

Experiència professional en l'àmbit de la formació. Cursos, ponències, conferències, presentacions, etc., que he impartit durant la meva carrera:

  • Professor: “Taller de Recursos d'Informació” / Facultat de Filosofia, Universitat Ramon Llull (Barcelona, 6, 13, 20 i 27 de maig de 2019; 8 horas lectivas; 1 ECT)
  • Webinar “Cómo convertir Wordpress en un sistema de gestión documental”. BSM-Universitat Pompeu Fabra (2 de maig de 2019)
  • Presentació de la ponència “La transformación de espacios bibliotecarios bajo el paradigma de la digitalización”. En: XIII Jornadas Técnicas de ABIE (Oviedo, 27-29 de marzo de 2019, Seminario Metropolitano de Oviedo)
  • Presentació de la ponència: “Análisis bibliográfico y patológico del manuscrito 150 de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona”. En: VII Congreso de la SEMYR “Patrimonio Textual & Humanidades Digitales” (Salamanca, 4-6 de septiembre de 2018)
  • Presentació de la ponència: “Les biblioteques a la Barcelona a principis del segle XX: l’exemple de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari”. En: Elias Rogent i Barcelona: arquitectura, patrimoni i restauració: jornades sobre Elias Rogent i la seva obra (Barcelona, 6 i 7 de juny de 2017)
  • Profesor: “Taller de Recursos d'Informació” / Facultad de Filosofía, Universitat Ramon Llull (Barcelona, 3, 17 y 24 de mayo, y 7 de junio de 2017; 8 horas lectivas; 1 ECT)
  • Presentació de la ponència: “Cinco propuestas low cost para obtener recursos en bibliotecas eclesiásticas”. En: XI Jornadas Técnicas de ABIE (Madrid, 9 y 10 de marzo de 2017, Universidad Eclesiástica de San Dámaso)
  • Ponencia: “Biblioteques i diàleg interreligiós: entre la destrucció i el coneixement mutu” / Associació Colomenca de Diàleg Interreligiós (Santa Coloma de Gramenet, 22 de abril de 2016, Biblioteca Pública de Can Peixauet)
  • Profesor en el “Diploma de Especialización en Gestión del Patrimonio Cultural Eclesiástico” / Facultad de Filosofía, Universitat Ramon Llull (Barcelona, 20 de abril de 2016, 3 horas lectivas)
  • Ponencia: “Accions en visibilitat i marketing digital: Veure i escoltar a la xarxa” – Saeta Comunicació (Tortosa, 5 de noviembre de 2015, Museo de Tortosa) | Presentación realizada en la 2a Jornada Professional de Marketing #ebreonline, organizada per Saeta Comunicación.
  • Presentación: “IFTTT: 10 usos en unidades de información” / SocialBiblio.com (Online, 10 de junio de 2015)
  • Ponente en la mesa redonda “El préstec de llibres in i on a les biblioteques (presencial i digital)” / Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona (10 de junio de 2015)
  • Ponente en la Jornada de Orientación Profesional de la Facultad de Biblioteconomía i Documentación / Universitat de Barcelona, Facultad de Biblioteconomía y Documentación (Barcelona, 20 de mayo de 2015)
  • Conferencia: “Itinerarios y experiencias de autoempleo: una visión personal” / Universidad de Granada (Granada, 23 de abril de 2015) | Conferencia en el marco de las Jornadas sobre Salidas Profesionales para titulados en Documentación, celebradas en la Facultad de Comunicación y Documentación de la Universidad de Granada, los días 23 y 24 de abril de 2015
  • Presentación: “Bibliotecas de guerrilla: desmaterialización y atomización” / SocialBiblio.com (Online, 30 de octubre de 2013)
  • Ponente en el BookCamp Kosmopolis 2011 con la sesión: “Cap a un futur sense llibres a les biblioteques” / Festival Kosmopolis (Barcelona, sesión celebrada el 26 de marzo de 2011)
  • Profesor del curso “Fem un bloc a la biblioteca escolar” / Escola d'Estiu Rosa Sensat 2009 (Barcelona, julio de 2009) | Curso celebrado entre el 1 y el 7 de julio de 2009. El resto del profesorado fue: Encarna Isanda, Miriam Balboa, Glòria Durban y Pau Raga. Profesor del módulo más técnico titulado “Els blocs dels blogs: principals característiques tècniques en la creació d'un blog”, impartido los días 1 i 2 de julio de 2009. 6 horas lectivas
  • Ponente en la mesa redonada “Imagina de la biblioteca pública del segle XXI” / Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Biblioteques (Tarragona, 30 de septiembre de 2008; Tortosa, 7 de octubre de 2008)
  • Profesor del curso: “Taller d'introducció als blogs en biblioteques i altres centres d'informació” / Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) (Tortosa, 15 y 16 de mayo de 2008, 4 horas lectivas)

Torna a la plana principal del CV

#Curriculum

L’home que intenta escriure literatura de suposada alta volada, i que a voltes li diuen que ho aconsegueix, amb un portàtil atronitat al qual li falla la pantalla —que li fa pampallugues liminiscents— i li ha d’anar donant copets de precisió quirúrgica per a que funcioni amb una mínima correcció, aixeca momentàniament els seus malmesos ulls grisos de la pantalla (que ja quasi dóna per perduda), i es treu les ulleres de montura grisa que tot just ahir va estrenar. Se sent mínimament cofoi amb la seva nova imatge d’intel·lectual interessadament modernet, i en el fons això ja és un gran què. Busca un moment de descans en la seva fabril tasca de bastir un conjunt de relats sobre aquesta línia de tren en la qual fa sis anys que habita i sobreviu; aquesta línia inhòspita que s’endinsa en un sud desarrelat i amb un futur espessament incert, com la boira que envolta aquest tren model 449 que tot just fa vint-i-cinc minuts que acaba de sortir de la ciutat amb ínfules renaixentistes i on ha acabat plantant les seves arrels.

Leer más...

La dona de mirada cansada i de llarga melena rinxolada i somriure esgotat i trencat com un penya-segat infinit curull d’esmolades pedres que els anys i els patiments han anat acumulant, espera plantada just davant de la última porta de l’últim vagó del primer tren de primera hora de la matinada que surt direcció a un nord massa sovint idolatrat, en aquesta estació oblidada d’aquesta ciutat que no acaba d’arrancar d’aquest sud immens i isolat. La dona, d’ulleres rugoses, fondes, que li arriben fins ben bé el cor, com dèiem, resta palplantada, fumant àvidament, escurant fins pràcticament esgotar-se la sisena cigarreta del dia. I resta palplantada, immòbil, mirant fixament vers l’interior del tren model 449 que parteix a les 6.00h, i envoltada d’un nombre indeterminat de maletes. De les maletes que ha anat acumulant durant els seus quaranta-set anys de vida. De les maletes físiques plenes d’objectes acumulats, però també (i molt més esgotador) de les maletes emocionals i sentimentals que vessen records i vivències plenes de sofriments i dolor i de joia escadussera i fugissera, i que l’han fet ser com és… i que hores d’ara li suposen una feixuga càrrega.

Leer más...

Som terra d'oliveres, camins i sol. Fotografies panoràmiques d'una tarda de diumenge de primavera.

Aquest mes de juny va començar amb una reivindicació del lobby econòmic català, que demanava l'ampliació de l'aeroport del Cap i (Casal) de Catalunya... Hi havia, fins i tot, experts econòmics canareus que posaven el crit al cel, i asseguraven que s'enviaria molta gent a passar gana si no es portava a terme aquesta tan necessària ampliació de l'aeroport capitalí. També, com sempre, hi ha qui està en contra de l'ampliació, i assegura que els empresaris fan un xantatge col·lectiu. El centre d'aquesta polèmica també hi havia l'afectació que tindria aquesta ampliació en l'estany de la Ricarda, que recordem-ho és una zona humida protegida inclosa dins la Xarxa Natura 2000.

Leer más...

L'any 1948 es va posar en marxa el pantà de Flix; deu anyets més tard, el 1958, es va inaugurar el pantà de Mequinensa. Finalment, el 1969 va entrar en funcionament el pantà de Riba-roja. En escassament dinou anys el curs baix de riu quedava condicionat i regulat per aquests tres embassaments. Són aquells regals que l'Oncle Paco ens va deixar, com les autopistes, i que han servit per hipotecar el futur i el desenvolupament d'aquesta democràcia-que-ens-hem-donat-entre-tots-i-totes-i-totis. Des de llavors que hom va començar a potinejar amb l'Ebre com a un obscur objecte de desig energètic. O a putinejar, que fet i fet vindria a ser el mateix, amb el regalet, amb llacet inclòs, d'un putet de vaselina, per a que la desaparició lenta i agònica del Delta entri millor i passi més desapercebuda. Qui coi amb una mica de senderi vol mantenir quatre flamencs, uns quants restaurants on els pocs guiris que ens visiten s'atipen com a bacons i un grapadet de miradors on fer-se selfies per a posturejar a ca l'Instagram mentre dius que #JoTambéSócDelSud. La pastarrufa de l'energia hidràulica s'ho peta tot. I tal dia farà un any... o vint.

Leer más...

El 2020 ha estat també per a mi l'any de la Viquipèdia. L'any en què m'he acabat de treure del damunt vells pensaments respecte la Viqui... que amb el temps he vist que no servien per a res. A hores d'ara m'aproximo al centenar d'articles iniciats de cap i de nou. I he orientat la meva línia editorial a escriure sobre assumptes ebrencs, que per aquestes latituds medirionals del país anem una miqueta coixos i encara hi ha molta feina per a fer. Hom podria dir que 100 articles escrits és ben poca cosa. I si, amb prou feines, un 0,015% del total d'articles. A nivell quantitatiu, doncs si, és més aviat gens. Però qui valori i entengui la Viquipèdia només en termes quantitatius, doncs s'equivoca de mig a mig. Al contrari, a la Viquipedia cal mirar-se-la i entendre-la amb ulls qualitatius, que és justament on rau el seu valor intrínsec i real. I és que la Viquipèdia ajuda a enfortir qualitativament parlant l'ús del català científic, acadèmic i enciclopèdic, tot fent que esdevingui una eina absolutament vàlida per a fer ciència; i més important: per a difondre ciència i altres coneixements erudits i de qualitat entre el gran públic. Al nivell de qualsevol altre idioma, en igualtat de condicions. I per fer efectiu aquests estàndards de qualitat, a la Viquipèdia cal citar les fonts. Cal citar molt. Cal citar sempre. Vaja, com en qualsevol altre article científic que hom redacti i que vulgui publicar amb certes garanties d'èxit en alguna revista del seu sector professional. Les cites i la bibliografia son els dos fonaments bàsics sobre els quals descansa la qualitat científica de la Viquipèdia. Per això, precisament, és tan important i necessari que els bibliotecaris hi participem de forma activa, aportant els coneixements nuclears de la nostra disciplina.

Leer más...